Daltonisme

Com és que el meu fill pinta de manera tan extranya?

El fet que una criatura sigui daltoniana no és un drama familiar. Només és una peculiaritat individual que requereix una atenció particular en determinats temes domèstics, com per exemple a l’hora de combinar les peces de roba o a l’hora de pintar els dibuixos que fan els nens per passar l’estona.

Altres complicacions apareixen quan aquesta criatura suspèn un examen perque no ha estat capaç de distingir els països sobre un mapa ja que no en distingeix els colors que els separen, o perque en l’examen d’anglès li fan posar els noms dels colors i no en percep la diferència, o quan un dibuix no és fet per passar l’estona sinó per il·lustrar un treball.

A l’escola es donen milers de situacions en les què els colors són importants per aprendre o per mostrar el que s’ha après, i és aquí on hem d’estar amatents a detectar les diferències que presenta una criatura daltoniana.

Val a dir que, segons fonts oficials, el daltonisme afecta l’1,5% dels nens i el 0,5% de les nenes en la seva forma més severa, però hi ha diversos graus, de manera que 1 de cada 10 nens tenen alguna afectació daltoniana, i 1 de cada 33 nenes. Això significa que en una escola de 500 criatures hi sol haver entre 7 i 8 nens i entre 2 i 3 nenes amb daltonisme i entre 40 i 50 amb alguna afectació relacionada.

El primer pas és detectar aquesta particularitat. Els pares i els mestres han d’estar al cas si veuen que una criatura no distingeix bé els colors, si és capaç d’aprendre els noms dels colors en anglès però no els relaciona bé, si es confon en pintar i diu que ho pinta d’un color i nosaltres veiem que ho pinta d’un altre…

Cal fer un bon diagnòstic. Es desaconsella utilitzar alguns dels tests diagnòstics dels que hi ha per internet perque són poc fiables. Penseu que la pantalla de l’ordinador pot distorsionar els colors; pot empitjorar si ho imprimim, ja que segons la quantitat de tinta de la impresora les imatges es veuen diferent. Cal anar a un professional que pugui avaluar l’afectació de manera més científica (un pediatra primer i un oftalmòleg després) i cal, a més, que aquest professional emeti un certificat vàlid que es pugui presentar davant la direcció de l’escola o davant qualsevol tribunal que l’examini (selectivitat, oposicions…).

És molt important saber si una criatura és daltoniana o no en l’etapa escolar perque és possible que els resultats dels seus aprenentatges no s’ajustin a la realitat, i siguin causa de frustació i de rebuig dels processos d’estudi i d’aprenentatge.

Durant l’edat adulta també pot ocasionar alguns problemes a l’hora de desenvolupar determinades feines: un daltonià difícilment es dedicarà a la moda, o a la decoració, no podrà ser pilot, ni capità de vaixell, ni militar (ni mosso d’esquadra) o fins i tot ho té difícil per ser lampista perque pot confondre fàcilment les connexions dels fils elèctrics.

Un cop diagnosticada la “peculiaritat”, caldrà informar els mestres per tal que ajustin els aprenentatges a les necessitats de l’alumne.

Montserrat Montpeyó i Font

Pedagoga

#Psicologia #Salut #Daltonisme